La Veu del Ter, va néixer a Torelló el juliol de 1929 de la mà d’un col·lectiu ideològicament bastant heterogeni, del qual destaquen figures com Agustí Vergés, Joan Subirachs, Raimund Götze, Jaume Ruches, Francesc Surribas, els germans Thomasa, entre d’altres. Tal i com justificaven en el seu primer editorial,
La Veu del Ter naixia amb una clara voluntat informativa i en defensa de la llibertat d’expressió “
Volem que Torelló opini en tot ço que li pertany. Hi te un dret i un deure. Volem que aquestes columnes reflexin tota la complexitat d’idees i sentiments d’aquesta Vila”.
Des de les seves pàgines realitzà una important tasca de defensa i promoció de la cultura catalana i la normalització lingüística al poble. Tanmateix, el juliol de 1934,
La Veu del Ter publicava el seu darrer número, un final propiciat per l’aparació d’una nova publicació periòdica, el Diari Torelló, el qual naixia amb el suport dels sectors més conservadors i religiosos del poble amb els quals
La Veu del Ter molt sovint havia polemitzat.