Ajuntament de Torelló
Mida del text: 1 1 1 | Mapa del web   

Adreces

Serveis

Tràmits

Carrerer

Com arribar

Torelló al llarg de la història


Comissió Parroquial Santuari Rocaprevera Santuari
Santuari de Rocaprevera
CEIP Marta Mata 01
Ampliar en una finestra emergent CEIP Marta Mata
Vista aèria del municipi
Ampliar en una finestra emergent Vista aèria de Torelló
Teatre Cirvianum
Ampliar en una finestra emergent Teatre Cirvianum
Reis 2011
Ampliar en una finestra emergent
III Biennal d’Escultura
Ampliar en una finestra emergent III Biennal d’Escultura
Barri de La Cabanya
Ampliar en una finestra emergent Barri de La Cabanya
Casa Espona
Ampliar en una finestra emergent Casa Espona
Dansa
Ampliar en una finestra emergent Festus 1999
Cop d'Estat 2009
Ampliar en una finestra emergent Cop d'Estat 2009
Pregó FM 2013 (II)
Ampliar en una finestra emergent
Pregó 2014 (IV)
Ampliar en una finestra emergent
Torelló al llarg de la història

El municipi de Torelló s’originà en temps del repoblament del comte Guifré al segle IX. El castell i el seu terme dominava tota la part baixa de la Vall del Ges. Els termes actuals de Torelló, Sant Vicenç de Torelló i Sant Pere de Torelló foren un únic municipi fins al primer terç del segle XVII.

Hi ha constància, però, de la presència humana en època iberoromana i alguns vestigis del Neolític. Els jaciments arqueològics corroboren la presència humana tot i que no hi ha constància d’un nucli poblacional estable fins al segle IX.

El nucli antic de Torelló es configurà al voltant de l’església de Sant Feliu i de la plaça del Mercadal (plaça Vella). La seva Sagrera agrupava diverses cases i carrers que conformaven una mena de muralla amb quatre portals d’accés i els respectius ravals. El portal de la Carrera, camí de Vic; el portal de Capsavila, camí de Manlleu i de Sant Pere; el portal de les Palanques, camí de Sant Quirze; i el portal del carrer de Ges, camí d’Orís. El terme, en època medieval i moderna, va pertànyer a la Casa Comtal de Barcelona, a la Casa Montcada, a la Casa Cabrera i, finalment, als Marquesos d’Aitona.

Sant Feliu de Torelló, nom vigent fins a principis del s. XX, adquirí el nom de vila en època medieval. Aquest fet comporta el dret a tenir muralles de protecció. La realitat, però, fa dubtar de la presència d’una muralla al voltant de la vila de Torelló.

Els habitants d’aquestes contrades no han estat exempts de les calamitats naturals i guerres que han afectat el territori durant els més de mil anys d’existència: l’expansió territorial cap a Mallorca i València, amb la bonica història de la pubilla de Puigbacó; la pesta bubònica medieval i els masos rònecs; les revoltes remences, amb la seva reivindicació social; la Guerra Civil en temps de Joan I; la Revolta dels Segadors, amb l’ennobliment de la família Parrella; el bandolerisme del s. XVII, amb la quadrilla de Gabriel Torrent de la Goula (a) Trucafort; o la Guerra de Successió, amb l’efímer ennobliment dels Puigdassalit, en serien alguns exemples.

Les tres guerres carlines del segle XIX varen deixar una forta petjada a la vila, dividida entre els partidaris i detractors de l’absolutisme i el liberalisme: fortificació d’alguns sectors de la població, incendi del Tint dels Pujol, contribucions i allotjaments constants dels dos bàndols, presència de la casa reial carlina, presència dels capitostos carlins i generals liberals, Savalls i Martínez Campos...

Al segle XX, la Guerra Civil va marcar doblement les població. La insurrecció militar colpista pretenia posar fi a la Segona República i establir un règim totalitari. El fracàs de la insurgència a Catalunya obrí les portes a un procés revolucionari, en certa manera incontrolat, que encapçalaren les ideologies llibertàries (CNT-FAI) i/o marxistes (POUM o PSUC). Torelló, com a conseqüència de la Revolució i del resultat final de la contesa militar, tingué desenes de víctimes. La repressió, l’exili i el silenci s’imposaren durant una llarga dictadura.

Els fets bèl·lics marquen i condicionen les èpoques, però els pobles tenen un dia a dia que els manté vius. Torelló, un poble no gaire afortunat des del punt de vista agrícola i ramader, fins a la introducció del conreu de la patata i la cria de bestiar estabulat, ha hagut de trobar en l’enginy dels seus habitants un modus vivendi que els permet crear riquesa i assolir un nivell econòmic més o menys homologable al de les democràcies occidentals europees basades en l’economia de mercat i les teories socialdemòcrates.

El Torelló medieval tenia una economia de subsistència basada en l’agricultura i una incipient artesania. Als segles XVI, XVII i XVIII es consolida el model preindustrial basat en el treball de la llana i dels paraires que el gestionen.

L’arribada del cotó i la transformació dels vells molins fariners en grans filatures, implantada durant el segle XIX al costat del riu Ter, significà un gran canvi social. El vell artesà dóna pas a l’obrer/obrera de fàbrica. La Revolució Industrial arribà també a la Catalunya interior. Fàbriques i colònies com Can Blanc, Can Casarramona, Cal Feyner, Can Tarrés i la Coromina, al terme de Torelló, i, Fabra i Coats, Vila-seca, La Mambla, el Pelut, Conanglell i la Farga Lacambra, als termes veïns, configuraren una regió fortament proletaritzada. No cal dir que l’arribada del ferrocarril l’any 1879 afavorí clarament aquest desenvolupament industrial.

Aquesta industrialització basada en la filatura del cotó no fou l’única transformació de la vila. Una bona part dels paraires, teixidors i filadors, menestrals als s. XVII i XVIII, canviaren llur ofici per dedicar-se a la torneria de fusta i banya. Aquesta indústria artesana es convertí en un veritable fet singular i ha perdurat fins a l’actualitat. Els vells tallers artesans amb torns de ballesta del casc antic han donat pas als tallers petits, mitjans i grans que, amb màquines automatitzades i robots i controls numèrics subministren productes tornejats en un mercat globalitzat.

El present industrial de la vila, però, ja no és la filatura de cotó ni la torneria de fusta. Actualment és el sector metal·lúrgic el capdavanter. L’enginy emprenedor d’alguns convilatans a finals del segle XIX va donar pas a unes incipients indústries de l’embotició del metall. Una d’aquestes empreses, el Grup VEMSA assolí el rang de multinacional durant el s. XX. Actualment, diverses empreses conformen un clúster de taps de perfumeria que és un referent mundial.

Finalment, no tot són guerres i indústries. El Torelló contemporani és un poble ric i ple de vida cultural. Seria llarg descriure la gran quantitat d’entitats i societats culturals que han existit els darrers segles. Des de les societats corals inspirades en Anselm Clavé fins al Carnaval de Terra Endins, es podrien esmentar un munt d’entitats que han donat vida cultural al municipi.
Ajuntament de Torelló
NIF: P-0828500-I
C/ Ges d'avall, 5 - 08570 Torelló (Barcelona)
Tel 93 859 10 50 - Fax 93 850 43 20
torello@ajtorello.cat
En col·laboració amb: