Ajuntament de Torelló
Mida del text: 1 1 1 | Mapa del web   
Llibertat presos polítics
Adreces

Serveis

Tràmits

Carrerer

Com arribar

Llocs d'interès

PLAÇA VELLA

Context Plaça
Origen: Mercadal existent al segle XIII. Al segle XVI es construeixen els edificis actuals. Puig, Coromina i Parrella eren paraires.

Edificis:
Casa Orís: Senyoriu d’Orís (segle XIII). Els Orís s’extingiren i passà a mans dels marquesos de Castelldosrius (família Sentmenat). L’arc rebaixat del pòrtic i les llindes de 1715 i 1734 ens porten a una reforma notable de la casa durant el segle XVIII.

Usos: El Casino La Constància (Esbart Nacionalista i Orfeó Cirvianum) fins l’any 1925; Cercle Recreatiu La Unió (1926); El Club Infantil i biblioteca pública.

Cal Ferrer de la Plaça (1556). Construcció barroca reformada.

Altres: Forn del pa (desaparegut). Plaça de la Sarment.

Casa Parrella

Conjunt del segle XVI. Reforma de tres cases anteriors (Puig, Coromina i Parrella) unificades entre els segles XVII i XIX (1691 i 1888). Arquitectura tardogòtica. Antonio de Ferrer Corriol (1888).

Els Puig eren paraires. Acaben marxant a Barcelona (Gabriel Puig és adroguer a Barcelona a principis del segle XVII). Escut de la finestra balcó en forma de cor sostingut per dos bastaixos; un puig amb una creu i la llegenda PUX.

Els Parrella vénen de Surniach, Clermont, Auvèrnia (França). El fuster Guillem Parrella arribà a Torelló durant el segle XVI (llinda primera casa de l’any 1689). Desconeixem si era hugonot però coincideix amb l’època d’un fort èxode de francesos (centre i sud de França on vivien prop de 2 milions d’hugonots l’any 1662). Es casà amb Anna Calveria i passà a dedicar-se a l’ofici de paraire i altres negocis (rompudes). Jaume Parrella incrementa el patrimoni familiar (més cases de pagès). Emparenta amb el Cortada de Manlleu. Josep Alexandre Parrella Cortada, velluter, (cap del sometent de Torelló) aconsegueix títol de noblesa militar i escut d’armes l’any 1655 en plena guerra dels Miquelets (1652-1659) tot derrotant un destacament de tropes franceses al pont de Sant Quirze de Besora. Escut: parra, cor amb fletxa i pont.

Casa a Vic i a Barcelona (Rambla). Destaquen en la jurisprudència. Emparenten amb altres nobles (vitralls del XIX): Ferrer, de Rialp, Fivaller, Girona i Escrivà de Romaní.

Carles de Parrella i Escrivà de Romaní casat amb Teresa Vidal-Quadras no tingué descendència. Esplendor de l’incipient turisme al balneari de la Font Santa. Mecenatge a les esglésies (Rocaprevera). El patrimoni passà a la germana, casada amb un Casanova. La filla dels Casanova Parrella es casà amb un Fontcuberta. La filla es casà amb Francesc Xavier Puig (general). Els darrer propietaris eren Fontcuberta. Les seves nebodes varen veure com es produïa l’expropiació de 1999.

Jardins espectaculars de 22.000 m2 10.000 dels quals són enjardinats (6.200 a baix i 4.800 a dalt).

Can Zeppelins o casa Torrents

Edifici vuitcentista de nova planta construït a partir de dues cases anteriors, segurament del XVI (llindes de 1824 i 1878).

Ignasi torrents Serrabou: gremi confiters i cerers (1873). Xocolata feta a mà i/o vogi (competidor de Joan Deordal). Va ser alcalde (1883-1887). Els Torrents eren terratinents: urbanitzaren part del carrer Carrera (exemple Casa del Sindicat). Propietaris rurals (4 cases de pagès a la Vall del Ges; Campaneria, Collfred, Xisquet i Can Creus). Administrador de finques del Dr. Manuel Parés (Mas Colomer o Casa Archs).

Joan Torrents Font: Banca Garriga Nogués (1918). Banco Urquijo Catalán. Assassinat l’agost del 36. Pare de Narcisa i Rosa Torrents Varela.

Germans Pujol: l’any 1916 lloguen la botiga. Fàbrica de pasta anomenada Zeppelins (ametlles, farina, blat de moro, patates...)

PLAÇA FORTIÀ SOLÀ

Casa de la Balconada

Pere Gayrís (1513) embelleix la casa. Mènsules de la porxada.
Llinda: 1719. Reforma de la casa.
Restauració de Jeroni Martorell (1941) Diputació Barcelona. Balustres tornejades.
Carnisseria sota la porxada.
Jaume Teixidor (Jaume de Conanglell) comprà la casa l’any 1920.
Cal Ferrer: local de restauració des dels anys 70.

CARRERS DE SANT FELIU i ROCAPREVERA

Casa Enrajolada (Sant Feliu, 25-27)

Construcció d’època barroca reformada durant el segle XVIII (1734) i XX (1927).
Francesc Tornamira i Jaume Baraldés Montells (mestre d’obres, constructor respectivament). Maria rosa Bardolet Sellarès.

Arquitectura popular amb elements decoratius destacables: treballs de forja de les baranes i enrajolat (gens habitual a casa nostra; inspiració portuguesa o andalusa).

En Francesc Tornamira, mentre d’obres, fill del també paleta Pere Tornamira, féu l’enrajolat. En Baraldés, constructor de sant Julià es casà amb una Tornamira i heretà la propietat.

Casa de Pedra o casa Coll

Tres cases d’època medieval unificades per la família Coll.
Josep M. Coll i Bacardí (1878-1917). Títol d’arquitecte de 1907.
Façana historicista d’inspiració gòtica. Pedra natural polida (PB) i pedra natural més petita i tosca (plantes superiors).
Llinda amb les dates 1475 i 1896 (casa antiga i inici de la darrera reforma)
Entre 1908 i 1913 sembla la data més probable de l’edificació que coincidiria amb l’obertura de la via Laietana de Barcelona.
Gablet amb dates i arcs trevolats .Vidriera emplomada. Balcons de pedra blanca amb claustres.
Ràfec voladís.
Els Coll vénen de la casa pairal del mateix nom prop de Rocaprevera. A finals del XVIII s’estableixen a Barcelona com a farmacèutics.
Xavier Coll Jovés fou alcalde de Barcelona (1839) diputat a corts i Provincial.
Tenien la casa, el molí i el mas Tint.
A finals del XIX, Eulàlia Coll i Masadas ven el molí.
La casa fou dels Coll fins l’any 1995.

Arxius relacionats


Ajuntament de Torelló
NIF: P-0828500-I
C/ Ges d'avall, 5 - 08570 Torelló (Barcelona)
Tel 93 859 10 50 - Fax 93 850 43 20
torello@ajtorello.cat
En col·laboració amb: