Ajuntament de Torelló
Mida del text: 1 1 1 | Mapa del web   
Llibertat presos polítics
Adreces

Serveis

Tràmits

Carrerer

Com arribar

Història

Morfologia

Tot i la presència d’assentaments d’època iberoromana, és en l’època medieval que el nucli de Torelló adopta una morfologia de carrers irregulars a l’entorn de la parròquia de Sant Feliu o sagrera. Aquesta configuració urbana tingué una consolidació durant el segle XIV amb l’obtenció del títol de vila, esmentada des de 1341, i la construcció de portals d’entrada en el clos murallat. De les suposades muralles, possiblement alçades pels volts de 1372, només en queda la toponímia dels quatre portals. Els camins d’accés a aquests portals es convertiren en nous carrers, o ravals, a partir del segle XVI. El portal de les Palanques és l’origen del carrer del Pont. El portal del Mas Prat és l’origen del carrer Nou. El portal d’en Carrera dóna nom a l’actual carrer Rocaprevera, antic camí de Torelló a Vic. El portal d’Orís, a l’actual plaça Vella, correspon al carrer de Ges d’Avall.

Demografia

L’increment demogràfic dels segles XVI i XVII, degut, sobretot, a l’impuls de l’ofici de paraire, molt present al rerepaís rural i, molt concretament, a Torelló i Sant Pere de Torelló malgrat les bandositats i guerres que afectaren el país, és el que ha deixat més petjades en les construccions populars barroques de Torelló; amb llindes, brancals i ampits de pedra picada amb llegendes, dates i iconografia, sovint religiosa, que s’ha conservat fins l’actualitat. Una passejada pels carrers: Nou, Capsavila, Sant Bartomeu, Sant Feliu, Mossèn Parassols, Pont, Plaça Vella, Rocaprevera o Ges d’Avall ens permeten resseguir la petjada dels mestres de cases i picapedrers d’aquesta època.

Activitat econòmica i comercial

La principal activitat econòmica del nucli antic de Torelló durant els darrers segles ha anat canviant en funció de les crisis dels models productius i l’aparició de nous horitzons. Des del segle XIII al segle XVI trobem un clar domini de la pagesia entre les activitats de la vila i terme de Torelló. Com qualsevol vila medieval, també tenia mestres artesans vinculats a les confraries, que residien i treballaven als obradors dels baixos de les cases; sovint amb botiga pròpia. Ferrers, fusters, teixidors, sastres, mestres de cases, moliners, adroguers, apotecaris, llauners, entre altres, eren oficis presents i necessaris en totes les poblacions d’una certa dimensió.

Al segle XVII trobem una concentració de paraires, comerciants i tractants de llana, i teixidors. Es va produir un clar procés de deslocalització de les activitats artesanes de les grans ciutats cap a viles i pobles més petits. La Vall del Ges es va beneficiar d’aquesta fugida de l’estricte control gremial exercit a ciutats com Vic i Barcelona. D’entre tota l’activitat productiva d’aquest segle destaca la fàbrica del tint al carrer del Pont, que rebia llana per tenyir de zones properes i llunyanes com l’Aragó.

Al segle XVIII comença una nova i singular concentració als pobles de la Vall del Ges. La progressiva desaparició dels paraires i teixidors de llana fou substituïda per noves especialitzacions. A finals del segle XVII es constitueix el gremi de fusters, pintaires i torners. Aquests dos darrers oficis adquiriren un prestigi arreu del país i comercialitzaren els seus productes amb la ciutat. Dit d’una altra manera; els telers manuals entraren en declivi i aparegueren els torns i serres de ballesta, també conegut com a Torn de Peu. És fàcil imaginar-se un obrador amb tres o quatre torns de peu on abans hi havia hagut dos o tres telers manuals.

Ja entrat el segle XIX, amb la transformació dels antics molins en fàbriques de filats i la irrupció del cotó com a fibra que substitueix la llana, trobem desenes de tallers petits que es dediquen a la manufactura de pintes de fusta i banya i productes de torneria, també de fusta i banya. Encara avui es pot seguir la traça d’aquests tallers voltant pel casc antic de Torelló o sant Pere. Els obradors a la planta baixa han estat habituals fins ben entrat el segle XX.

El comerç sempre ha estat present al nucli antic de qualsevol vila medieval, moderna o contemporània. Moltes d’aquestes botigues venien producte propi elaborat in situ. Pensem en els fideuers, flequers, pastissers, farmàcies, pintaires, ferrers, fusters o torners. Altres proveïen el mercat de productes difícils d’elaborar a la contrada: vi, aiguardent, teles de seda o estampats, cafè, xocolata. Pensem en les botigues d’ultramarins.

També els serveis i l’oci ocupaven la part central de les viles. Els hostals del carrer del Pont o del carrer Capsavila; més endavant desplaçats a la plaça de Sant Fortià amb l’hotel Bosch i la Fonda Benet. Els teatres també han tingut una importància històrica a Torelló. El teatre Gros, al carrer Capsavila i d’altres de petits, distribuïts en zones ben cèntriques. El teatre del Centre o el Cirvianum són exemples del segle XX. Sense oblidar els cinemes, tan concorreguts durant el darrer segle. També hi hem de comptar la presència de l’estanc o les dependències oficials de correus i telèfon. Tampoc no hi ha faltat la presència de bancs i caixes; de les quals destaquem la Banca Pujol, Subirachs i Cia, de capital local. Un altre aspecte vinculat a l’oci i la cultura és la gran quantitat d’entitats i associacions amb locals socials amb activitat cultural: teatre, biblioteca, conferències, ... i d’oci: balls, festes, bar...

No ens podem oblidar de les places publiques i dels mercats. La plaça Mercadal, actualment plaça Vella, va ser, segurament, el primer lloc on es va celebrar el mercat setmanal de la vila. Amb el temps ha canviat d’ubicació; primer a la plaça Nova, urbanitzada a principis del segle XX a l’Horta de la Lliça, i, des de 1986, a l’actual Mercat Municipal. En aquestes places i en d’altres de més petites, hi ha esdevingut la major part d’actes festius col·lectius de la darrera centúria. Els envelats de la festa major, concerts, cinema, actes públics, curses de braus i tantes altres, han estat ubicats en aquestes places. Altres, com la plaça de la Vila, amb l’ajuntament bastit l’any 1902, ha viscut dates històriques com la proclamació de la 2a República i les principals proclames polítiques i culturals, sovint acompanyades del cant de l’Orfeó Cirvianum, per posar un exemple, o el ball de gegants i nans, adquirits l’any 1908 a la casa El Ingenio, de Barcelona i regentada pel torellonenc Benet Escaler. Aquesta plaça tenia el nom de Plaça del Joc de la Pilota a finals del segle XIX. Sembla ser que ja era una moda a la Barcelona de l’any 1700 i molts pobles tenien un lloc on s’hi jugava. Finalment no podem obviar la placeta dedicada a Mossèn Fortià Solà amb la pintoresca casa de la Balconada reproduïda pictòrica i fotogràficament des del segle XIX per artistes com Lluís Rigalt.

Tot seguit us convidem a fer un recorregut històric pels carrer del nucli antic de Torelló. Trobareu algunes de les cases més singulars i la seva història.

T'interessa fer la visita guiada 'Passat i futur del Nucli Antic'?

Ajuntament de Torelló
NIF: P-0828500-I
C/ Ges d'avall, 5 - 08570 Torelló (Barcelona)
Tel 93 859 10 50 - Fax 93 850 43 20
torello@ajtorello.cat
En col·laboració amb: