Mida del text: 1 1 1 | Mapa del web   

Adreces

Serveis

Tràmits

Carrerer

Com arribar

Descripció del municipi


Nevada Reis 2009
Ampliar en una finestra emergent Nevada Reis 2009
Nevada Reis 2009 (1)
Ampliar en una finestra emergent Nevada Reis 2009
Biblioteca Dos Rius
Ampliar en una finestra emergent Biblioteca Dos Rius
Biblioteca Barri de Montserrat - 2
Ampliar en una finestra emergent Biblioteca Barri de Montserrat
Riba del Ter a Conanglell
Ampliar en una finestra emergent Riba del Ter a Conanglell
Mercat del Trasto
Ampliar en una finestra emergent Mercat del Trasto
Casa Espona
Ampliar en una finestra emergent Casa Espona
Polígon Industrial
Ampliar en una finestra emergent Polígon Industrial
Cop d'estat 2012
Ampliar en una finestra emergent
Grup Carrossaire Els Pescallunes
Carnaval de Terra Endins
Detall façana
Ampliar en una finestra emergent Detall façana
III Biennal d’Escultura
Ampliar en una finestra emergent III Biennal d’Escultura
- Situació
- La població
- La història
- L’agricultura, la ramaderia i la indústria
- El comerç, els serveis i el turisme
- Morfologia urbana
- La cultura i el folklore
- Altres indrets del terme

Situació

El municipi de Torelló està situat al cor de la Vall del Ges, un territori del qual formen part també Sant Pere de Torelló i Sant Vicenç de Torelló. El terme municipal, al sector septentrional de la Plana de Vic, limita al nord amb Sant Vicenç de Torelló i Sant Pere de Torelló, a l'est amb Santa Maria de Corcó, al sud amb Manlleu i a l'oest amb les Masies de Voltregà i Orís. Orogràficament, del relleu de Torelló només cal destacar el puig de la Guàrdia o de les Tres Creus, al costat de Rocaprevera. Pel que fa a les comunicacions viàries, Torelló es connecta per carretera amb els municipis veïns de Manlleu, Sant Pere i Sant Vicenç de Torelló; alhora també és a tocar de dues grans infraestructures viàries: la carretera C-17 de Barcelona a Ripoll i la C-37, o Eix Vic-Olot, que uneix Osona amb la Garrotxa a través del túnel de Bracons. Finalment, Torelló disposa d'una estació de tren de la línia de Barcelona a Puigcerdà.


La població

El terme on avui s'assenta el municipi de Torelló era poblat ja a l'època neolítica, com posen de manifest les tombes de les Serrasses. Demogràficament, està documentat que, l'any 1626, 127 famílies vivien a la vila de Torelló. Unes incipients indústries de paraires i teixidors van donar un impuls a la vila, a partir del segle XVI. El creixement es va disparar amb la puixança del tèxtil, especialment al llarg del procés industrialitzador del segle XIX, quan Torelló es va convertir en un important centre d'activitat econòmica. El 1950, Torelló ja tenia més de 5.000 habitants, xifra que es va duplicar tot just un quart de segle després. El creixement de la població de Torelló ha continuat constant al llarg de les últimes dècades, fins arribar als prop de 14.000 habitants actuals.


La història

La vila de Torelló degué la seva antiga importància a la capitalitat del terme del castell de Torelló, el qual pertanyia inicialment a la casa comtal i reial. Aquesta l'infeudà als Besora (segle XI), als Montcada (1086-1309), als Vilademany (1324) i als Milany (1347), i finalment fou adquirit l'any 1351, amb el beneplàcit reial, pels Cabrera, els quals el posseïren, amb alguns segrestaments per part del rei, fins a la fi de les senyories jurisdiccionals. Els senyors de Torelló s'anomenaven des del segle XVI marquesos d'Aitona i més tard, ducs de Medinaceli, però tots eren successors dels antics Cabrera. La vila de Torelló fou des de sempre el nucli central de la jurisdicció del castell de Torelló. Hi radicava la cúria del batlle, el mercat i la plaça per a les assemblees generals dels súbdits del terme. Aquesta preeminència ha estat la causa que l'antiga població de Sant Feliu de Torelló rebés el nom simple de Torelló, mentre que les altres dues entitats de la vall el tenen a manera de determinatiu. Aquest nom deriva del castell que va reunir tots tres termes i que alça encara una part de la seva torre mestra en un aspriu turó del municipi de Sant Vicenç de Torelló. Antigament, la població de Sant Feliu de Torelló, l'actual Torelló, duia el nom de Sant Feliu de Cervià, a causa de la vila rural de Cervià —anomenada en algun document castell de Cervià—, que recorda encara el mas Cervià, situat al vessant SW de l'antic puig de la Guàrdia o puig de les Tres Creus, veí de Rocaprevera. Aquesta denominació va subsistir fins a la fi del segle XI, i d'aleshores endavant s'anomenà Sant Feliu de Torelló.
La documentació permet conèixer l'antiguitat de viles o nuclis rurals: Espadamala (917), Cervià (923), Saderra (949) i, molt més tardans, cap al segle XII, Puigdassalit, Terrades o Puigbacó.


L'agricultura, la ramaderia i la indústria

L'economia del terme, tot i no ser eminentment agrícola, manté encara certa activitat agrària. Els principals conreus són els cereals (ordi, blat) i el farratge, mentre que la ramaderia es dedica sobretot a la cria de bestiar porcí i boví. La indústria és la base del desenvolupament de la vila de Torelló, com queda palès amb l'ampliació de l'espai industrial del terme; l'any 1997 s'inaugurà el polígon industrial anomenat Mas de les Vinyes, a l'E de la vila, i el 2001 s'urbanitzà el del Mas la Campaneria, vora el Ter, a ponent. La indústria se centra principalment en tres sectors d'activitat: el metal·lúrgic, el tèxtil i la torneria.
Després de la Gran Guerra la indústria metal·lúrgica es decantà per la fabricació de maquinària tèxtil i pel sector de la torneria. Posteriorment, el metall va esdevenir un dels sectors més dinàmics, format, sobretot, per empreses d'iniciativa local però amb control forà. Per altra banda, com va succeir a la resta del país, la influència dels rius va ser clau per a l'establiment de les empreses tèxtils, tot i que els gremis dels paraires i dels teixidors ja s'havien constituït a Torelló el 1511. Els primers intents d'industrialització moderna es feren entre els anys 1860 i 1862, amb les indústries de filats d'en Basses i la de Salvans i Companyia. El 1862 s'instal·là la primera màquina de vapor a la Fàbrica de la Quadra, dins la població, però fou la situació del Ter i el Ges el factor que motivà la creació de diverses petites indústries, com la de filats i teixits Casarramona, el 1878, la fàbrica Espona o Tarrés, vers el 1866, transformada en la de Font Germans el 1902, i la fàbrica Pericas o de la Coromina, creada sobre un antic molí l'any 1874, que motivà la creació d'una colònia de treballadors.
El sector de la torneria és el més tradicional, i l'únic sota control local. És una activitat molt arrelada al Torelló que s'estén per la vall del Riu Ges, on es concentra el major nombre d'empreses de tot Catalunya relacionades amb aquesta activitat. La torneria data almenys del segle XIII, però rebé un fort impuls a partir de mitjan segle XIX, amb la creació dels grans tallers de banya i fusta Pujol (1853) i Vidal (1854), seguits aviat per d'altres, especialitzats en rodets i bitlles per a les filatures i en objectes de banya per a boters. Tradicionalment s'hi feien aquest tipus de productes però amb el temps això canvià per la fabricació de joguines, objectes de decoració, mobiliari i pipes, entre d'altres objectes.
Si bé la comarca d'Osona es caracteritza pel gran nombre de fàbriques d'embotits i per la qualitat dels seus productes, a Torelló aquest sector no és el més important. Amb tot, cal destacar l'empresa Comellas, dedicada a l'elaboració de productes alimentaris derivats del porc, que inicià el seu funcionament el 1937.

El comerç, els serveis i el turisme

La vida comercial de Torelló ve marcada pel mercat setmanal i pel comerç. El mercat setmanal data del 1270; es fa el dimecres en l'espai situat vora el recinte del mercat municipal. Pel que fa als serveis, l'ensenyament és cobert fins al batxillerat, i l'assistència mèdica és coberta per un centre d'assistència primària. El turisme ha tingut cert desenvolupament sobretot a partir de la dècada del 1990, amb algunes iniciatives que promouen el coneixement del patrimoni natural, històric i industrial de la vall del Riu Ges i del Ter. La vila disposa de diversos establiments d'allotjament.


Morfologia urbana

La vila de Torelló, a la confluència del riu Ges amb el Ter, es va formar al voltant de l'església de Sant Feliu, en l'àmbit de la sagrera, nom encara viu en el passatge de la Sagrera, que és un dels accessos de la Plaça Nova. La primitiva plaça del terme es trobava al S de l'antiga sagrera, i té encara una part porticada. Enmig del nucli antic de la vila hi ha l'antiga plaça de la rectoria i un conjunt de carrerons que es trobaven emmurallats i tenien quatre portals d'accés. Aquest nucli primitiu s'ultrapassà ja avançat el segle XVII. Fora d'aquest nucli es van organitzar el Carrer Nou (1404), al llarg de l'antic camí ral de Vic, el carrer d'en Carrera, actualment de Rocaprevera (1565), el carrer dels Arcs, el carrer de Capsavila i el carrer de Sant Feliu, ja al segle XVII, com també els carrers de Sant Antoni, de Sant Miquel i de Sant Bartomeu, tot al llarg del segle següent. L'etapa industrial que s'inicià a mitjan segle XIX comportà l'Eixample de Torelló, a continuació d'aquests antics carrers, i sobretot la construcció del nucli de l'altra banda del Riu Ges. L'aiguat del 1940, que destruí una bona part del carrer de Sant Antoni i del sector situat prop de la desembocadura del riu, portà a la construcció del barri dit de les Cases Barates, a l'extrem SE de la vila, i la moderna i ràpida expansió de les dècades de 1960 i 1970 foren la causa de la formació d'un nucli important a la part NW del terme, sota l'estació del ferrocarril, a les Serrasses, on es creà una nova entitat parroquial, dedicada a la Mare de Déu de Montserrat. La vila de Torelló conserva, en el nucli antic, velles cases de portals adovellats o amb llindes esculpides que recorden els llinatges tradicionals dels Codolosa, Parrella, Pujols, Vinyes o Calveria, com també carrerons tortuosos o passatges coberts que evoquen la primitiva formació agrupada de la població entorn de l'església de Sant Feliu i la seva sagrera. Cal esmentar que Can Parrella ha estat rehabilitat; a l'edifici hi ha alguns serveis de l'ajuntament i els jardins han esdevingut públics. Al mateix carrer (de Ges Avall) hi ha també l'Espona, casa senyorial on es troben altres dependències municipals. L'església de Sant Feliu de Torelló, que ja existia el 881, fou reedificada en més d'una ocasió i el 1672 prengué la forma actual, precedida de dues torretes a cada banda de la façana i amb un esvelt campanar. El 1688 en fou beneïda la nau central, però la façana i el campanar es construïren entre el 1704 i el 1713, si bé posteriorment encara s'hi edificà, sobretot a la façana. El 1936 fou destruït l'antic retaule barroc de Pau Costa, obrat entre el 1706 i el 1710, i altres retaules i imatges. Una posterior restauració mostra la traça de l'arquitecte Josep M. Pericas. En un altar lateral es venera el cos del màrtir sant Fortià, un dels sants innocents que hauria estat sacrificat per Herodes i transportat a Torelló el 1298, segons una tradició local. És un sant de devoció molt arrelada en el Torelló històric i molt viu en l'onomàstica antiga i actual.

La cultura i el folklore

Torelló té una tradició associativa important reflectida en un nombre considerable d'entitats i agrupacions culturals, folklòriques, esportives, etc. D'entre els equipaments culturals de la vila cal destacar el tradicional Teatre Cirvianum (1925), que ha estat rehabilitat i manté només la façana original. Hi ha a més el Museu de l'ADET (Associació d'Estudis Torellonencs, fundada vers l'any 1945 i pertanyent a la parròquia de Sant Feliu); és instal·lat a les golfes de la parròquia i fou inaugurat el 1948. Entre d'altres, acull objectes arqueològics, històrics i artístics, fruit d'aportacions locals, a més d'eines artesanes utilitzades en els oficis de la vila, minerals, monedes i plànols de les comunicacions antigues. Per altra banda, el Museu de la Torneria de la Vall del Ges donarà a conèixer el procés industrialitzador a partir del sector de la torneria de fusta i banya. Aquest museu estarà ubicat a l'antiga torneria de Can Vidal. Torelló, diposa també de servei de biblioteca i de l'Arxiu Municipal de Torelló, que guarda interessants documents referents al municipi des del segle XVIII. A Torelló s'organitzen diverses activitats culturals al llarg de l'any. El Mercat del Trasto, que té lloc el segon diumenge de maig, és un mercat d'objectes usats que aplega tota mena d'objectes i mobiliari de procedència particular. El darrer cap de setmana de juny es fa el Festus, Festival Jove d'Arts al Carrer. Des del 1983 i a iniciativa del Centre Excursionista Torelló, al novembre es pot assistir al Festival Internacional de Cinema de Muntanya, el primer d'aquest gènere en tot l'estat espanyol on es projecten pel·lícules sobre temes relacionats amb la muntanya. Pel que fa al folklore, la vila de Torelló celebra un gran nombre de festes entre les que destaca la Festa Major, que té lloc l'1 d'agost, en honor a Sant Feliu. El tercer cap de setmana de setembre, de dissabte a dilluns, es fa l'Aplec al santuari de Rocaprevera, que es considera la segona festa local. Per la seva popularitat, hom destaca el Carnaval de Terra Endins, que des del 1979 atreu un important nombre de participants i curiosos que gaudeixen de les desfilades de carrosses, els balls tradicionals i les comparses.


Altres indrets del terme

El santuari de Rocaprevera és el segon temple tradicional de Torelló. Es troba al SW de la vila, a la riba dreta del Ter, enfilat vers el puig de la Guàrdia o de les Tres Creus. Un passeig llarg, ple d'arbres i amb dues fonts ben arranjades, la dels Ocellets i la de Rocaprevera, l'enllaça amb la població. El santuari és esmentat des del 1402, per bé que segons la llegenda fou fundat el 1280 pel prevere Marc Roca. L'edifici actual fou construït a partir del 1924, d'acord amb el projecte de Josep M. Pericas. La devoció dels torellonencs per la Mare de Déu l'ha adornat i enriquit constantment després del 1936, que fou profanat el santuari i es perdé l'antiga imatge. Com ja s'ha comentat, s'hi fa un popular aplec el tercer cap de setmana de setembre. La colònia de la Coromina és situada a l'interior d'un dels meandres del Ter, a l'extrem occidental del terme. Iniciada el 1883, hi ha una església dedicada al Sagrat Cor construïda el 1903. Existeixen altres capelles o temples al terme, com ara el temple de Sant Roc, destruït el 1936 i reemplaçat després per un pedró, la capella del mas de Can Codinac o la moderna de Montserrat. Els masos tradicionals del municipi, alguns dels quals havien estat cases fortes, com Puigdassalit, Puigbacó o Cervià, són els d'Espadamala, la Goula, la Riera, el Reig, Saniars —antiga vila històrica citada en l'acta de consagració de Manlleu del 906—, Martorell, Calverons, Malianta, les Vinyes, l'Espona, la Riba i Puig-robí. Gairebé sempre són grans casals, ampliats amb edificacions secundàries, alguns remarcables per la seva situació, com el de Puigdassalit o el de les Vinyes, aquest darrer lligat a l'antiga batllia del terme. Entre els edificis més moderns cal destacar la torre o casa Pericas, entre el puig de la Guàrdia o de les Tres Creus i la Coromina, construïda cap al 1924. Aquest edifici era la residència de l'arquitecte Josep M. Pericas, i sintetitza els corrents noucentista, neoromànic i modernista, agermanats per aquest arquitecte.

Ajuntament de Torelló
NIF: P-0828500-I
C/ Ges d'avall, 5 - 08570 Torelló (Barcelona)
Tel 93 859 10 50 - Fax 93 850 43 20
torello@ajtorello.cat
En col·laboració amb: